Dissabte passat 28 de febrer la Biennal Dona i Cinema va clausurar una edició on s’han projectat 43 pel·lícules de 19 països. Este 2025 celebraran la seua VIII edició, amb l’objectiu de continuar sent “un festival on caben totes eixes mirades i veus que desafien el discurs convencional.”
La pel·lícula “Postmarks“, de la russa Natalia Nazarova, s’alça amb el premi al Millor Llargmetratge. “Per la seua narrativa matisada, la seua profunda càrrega emocional i la seua singular exploració de les relacions humanes. El que la fa especial és la seua poderosa representació de les lluites diàries”. El jurat també ha premiat el documental “Hard to Break”, d’Anna-Maija Heinonen i Krista Moisio, per “la seua mirada privilegiada i sense prejuís que permet a qui la veu submergir-se en la intimitat de dos adolescents, amb una complicitat tan gran amb els protagonistes que sembla una ficció. I per crear una obra cinematogràfica capaç de combinar els llenguatges i formats de les xarxes, amb un muntatge trepidant que va en sintonia amb la immediatesa de la comunicació actual”.
El curtmetratge de ficció premiat ha sigut “21 Hafteye Ba’ad“ (Nasrin Mohammadpour); una història que transforma el tema d’avortament en “un thriller amb un maneig excepcional de la narrativa”. També ha obtingut reconeixement el curt documental INANIMATE OBJECTS de les directores Aleksandra Markovic (Croàcia) i Julia Konarska (Polònia), per “teixir amb delicadesa les veus de resistència de diferents dones en cultures tan distintes com la Xina i Polònia davant la repressió i el control dels drets sexuals i reproductius.” En el cas de curt animació i videoart han sigut premiades “Mala herba” (de la portuguesa Carina Pierro Cors), “per la seua qualitat en mesclar diferents mitjans i tècniques d’animació” i PRIMA CHE ARRIVI AL (de la italiana Simonetta Barbon), per “la seua poderosa combinació visual”.